La por, o fòbia a volar, és un temor intens i irracional que es desencadena davant el fet de pujar un avió o, simplement, quan anticipem que haurem de fer-ho. En aquests casos, experimentem una intensa ansietat que es manifesta en símptomes molt desagradables, a vegades insofribles: sudoració, ràfegues de calor, taquicàrdia, sensació d’ofegament o falta d’aire, dolors al pit, molèsties digestives, por a perdre el control, pensaments catastròfics en relació a l’avió i la seva seguretat, o la impossibilitat d’escapar de la situació, temor a patir una crisis d’ansietat, etc.

La por a volar en avió pot presentar-se de diverses maneres:

• Temor a que l’avio s’accidenti, en aquest cas parlaríem d’una fòbia específica.
• Temor a trobar-se malament en llocs o situacions on podria resultar difícil escapar, o rebre ajuda, en cas d’aparèixer símptomes d’ansietat intensa, pànic, o riscos inesperats. Parlaríem aleshores d’agorafòbia.
• Temor a les sensacions associades al vol: taponament de les oïdes o d’altres sensacions associades al canvi de pressió atmosfèrica, molèsties-marejos, sensacions digestives associades als girs o moviments.

La conducta més comú davant les pors és l’evitació, una solució que, d’altra banda, origina molts problemes: la perpetuació del temor, la pèrdua d’autonomia i d’oportunitats. En altres casos, es continua viatjant però de manera cada vegada més penosa.